O ‘friqui’ o dels de la pagueta

La derrota de l’independentisme a les cambres de comerç s’ha de prendre com a símptoma molt significatiu del context polític actual. És lògic que els interessos de les elits econòmiques d’aquest país puguin controlar un quatre o un cinc per cent del cens empresarial, el que ja no ho és tant és que l’independentisme hagi estat incapaç de mobilitzar un percentatge del cens suficient per tirar endavant un projecte obert, constructiu i, sobretot, orientat en favor de les petites i mitjanes empreses i els autònoms.

De causes n’hi ha diverses i és urgent analitzar-les, però, d’entrada, m’agradaria posar el focus en l’anècdota. Aquests dies molts voluntaris s’hi han deixat la pell –botiga per botiga, taller per taller, llistat per llistat– per arrossegar votants cap a les candidatures d’Eines de País, davant la indiferència generalitzada de la major part de la ciutadania.

Això en un país que, fins no fa gaire, era capaç d’obrir els informatius del món sencer per l’extraordinària capacitat de mobilització de la seva societat. És més, confirmada la derrota de les candidatures, la reacció de molta gent que es defineix a si mateixa com a independentista ha estat, des de l’independentisme instal·lat a les institucions, denigrar aquests voluntaris qualificant-los de “friquis” o “hiperventilats”. Això mentre, des de l’altre extrem, els abstencionistes militants els han menystingut com a “processistes” que “alguna pagueta deuen voler”.

Evidentment, el resultat és zero. A menys que el toc d’alerta que ha significat la derrota a les cambres sigui escoltat i analitzat com una oportunitat més per corregir una espiral d’autoodi en què tothom es dedica a despotricar de tothom. Amb l’única diferència, irrellevant en termes polítics, que els uns ho fan des de les proximitats del diner públic i els altres des del sofà de casa.