Opinió

LA CRÒNICA

El porno i les converses amb nens i joves

Diferents estudis avisen que el primer contacte de la canalla amb el cinema pornogràfic es produeix en molts casos al voltant dels nou anys i que es fa a través del mòbil. La curiositat, d’aleshores ençà, ja no té aturador. Malgrat l’alerta, molts adults prefereixen mirar cap a una altra banda i negar aquesta realitat. Dotar d’eines les famílies i els educadors per tractar aquesta qüestió amb infants i amb adolescents és l’objectiu que s’han proposat en conjunt la directora de cinema per a adults Erika Lust i el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (acreditat pel CatSalut i amb seu al barri de Gràcia), representat per la psicòloga Maria González.

La directora sueca, crítica amb alguns rols que el gènere ha reservat per a la dona –sobretot pel·lícules dirigides per homes–, creu que si la pornografia s’està convertint en la nova via que estan triant els joves per adquirir coneixements “és precisament perquè no s’està treballant l’educació sexual, perquè els pares no parlen de sexe amb els seus fills o perquè ho fan tan tard que ja no arriben a temps per generar una relació de confiança”. Sovint els que miren de mantenir un diàleg al voltant d’aquest tema se centren només en les malalties de transmissió sexual, la gran por dels progenitors. Maria González, que coordina el centre des del qual s’atenen tot tipus de consultes que plantegin els joves, corrobora aquesta teoria: “Ens arriben joves sols o acompanyats d’amics o amigues, de forma molt estranya al costat del pare o la mare, i molt sovint l’únic missatge que han rebut a casa és el d’anar amb compte amb les malalties. I oblidem que el plaer i el desig també formen part d’aquesta educació.”

Les dues dones expertes han protagonitzat recentment una xerrada a Barcelona, adreçada a pares i mares i a algunes professionals del camp de la cultura, la salut i els serveis socials que tenen contacte habitual amb joves. “L’educació sexual és un dret, i el món adult no l’estem garantint. Arriba tard, esbiaixada i de forma desigual. Si comencem a parlar quan arriben als 16 anys, hem educat des del tabú i la vergonya”, va assegurar la psicòloga. Sense una educació sexual apropiada, els nens i els joves recorren a la pornografia per satisfer la seva curiositat. I és aleshores quan aterren a les escenes que més denigren les dones, on impera la dominació dels sexe femení, sense capacitat de diferenciar ficció i realitat. La solució passa per vetar aquests continguts als menors? Erika Lust té molt clar que, més enllà de si seria efectiu o no, és inviable. “La pornografia ocupa gran part dels continguts a internet. Ja hi ha països que han regulat per llei l’accés al cinema per a adults, però els joves saben perfectament com arribar-hi. Si cal, fan servir l’IP d’un altre país. Per això l’única alternativa és preparar-los per al que tard o d’hora es trobaran.” La directora sueca, que defensa la mirada ètica i feminista sobre la pornografia, sentencia: “Si volem un gènere diferent, necessitem creadors diferents perquè ara, aquest grup, som molt pocs.”

Des de la productora d’Erika Lust s’ha creat el projecte sense ànim de lucre The Porn Conversation, accessible a tothom i dividit per franges d’edat a partir dels 8 anys. El que es persegueix és acompanyar educadors i famílies en el procés d’iniciar i prorrogar una conversa sobre sexualitat i pornografia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.