El voraviu
De bromes, les justes
Aguirre defensa els dinosaures i troba que les astracanades són acudits
Té raó el president dels hostalers espanyols. Les jornades de 12 hores i més, en temporada alta i fora de temporada alta, han existit sempre en segons quines empreses del sector. I les mainades que llauraven la terra menant una parella de bous no són només poesia de Miguel Hernández musicada i cantada per Serrat, Ibáñez, Cortez i Jara. Varen existir. I no existia, en canvi, dret a vaga. Ni jornada de vuit hores. Ni 40 hores setmanals. Ni vacances. Ni sindicats. Ni Seguretat Social. Ni dret d’associació. Ni prestació d’atur. Els homes i les dones es venien al mercat. Se’ls fuetejava i carregava de grillons i cadenes. Yzuel, president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria espanyola no entén el jovent. És clar que no volen. Són d’una altra manera i tenen altres prioritats. Nosaltres, els pares i els avis, hem treballat molt perquè fills i nets no haguessin de passar segons quins esclavatges. I no hi volen passar. Vet-ho aquí. Yzuel, al veure l’aiguat que li baixava s’ha afanyat a dir que era una broma. I li ha sortit en defensa fins i tot l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, que com tots els dinosaures té un sentit de l’humor que ja havia caducat al Pleistocè. Troba que són un acudit “la mitja jornada de 12 hores”, “el pico” de Rubiales i els “temps que passa a la perruqueria” Yolanda Díaz, segons Guerra. Altre cop Guerra! Ell, Aznar, González, Rubiales, Yzuel, Aguirre... Juràssic autèntic! De bromes, les justes!
