Feu cas i tanqueu caixa

Ja he escrit en més d’una ocasió que, si no ens deixem encolomar gat per llebre i garsa per perdiu, no hi haurà amnistia que valgui. Com a mínim, abans de la repetició electoral. Després ja ho veurem, però per ara ni Pedro Sánchez pot donar una amnistia de veritat, ni Carles Puigdemont pot acceptar una amnistia de per riure. Fins aquí haurem arribat. Vistos i sentits els dos espectacles d’ahir, a Madrid i Gavà, m’hi refermo. Costa molt desentrellar i es fa molt difícil saber què va ser més trist i lamentable alhora que alliçonador per als catalans! Quins vídeos de diumenge deprimeixen més? Els de Madrid, de la manifestació i els parlaments dels capitostos del Partit Popular? O els de Gavà de la Festa de la Rosa dels socialistes? Cada vegada crec menys això que l’amnistia ja anava com a torna de la mesa del Congrés. Ni hi anava, ni anirà com a torna de la investidura, i ja cal que ens calcem tant si anem a eleccions com si ens deixem entabanar, no cobrem per avançat, i Pedro Sánchez torna a ser president. Ell ho veu fet (que tornarà a ser president) i se’n mostra molt segur. A Gavà no va dir ni una vegada la paraula amnistia i es va fer el pinxo que la manifestació de Madrid era contra un nou govern Sánchez-Díaz, però que tant li fa que risquin com que rasquin, que és el que hi haurà. Textualment va dir que la fórmula era “diàleg amb els territoris dins del marc de la Constitució”. Fum, fum, fum! Feu cas, i tanqueu caixa!