Factures de tots
Han passat anys, però si són lectors àvids de premsa o almenys els agrada estar informats del que passa a casa nostra, segur que recorden l’afer del xalet Tarrús de Girona. Potser no en tindran presents els detalls, potser dubtaran ben bé què va passar, però recordaran que va ser una de les polèmiques sonades en època del tripartit que formaven el PSC, ERC i ICV. El consistori va catalogar l’edifici i els propietaris van portar-ho als jutjats, que els van donar la raó. La factura que en vam pagar tots els gironins va ser d’1,4 milions d’euros. La finca segueix tancada i barrada i l’única potestat que té el consistori és fer netejar l’entorn de l’edifici, on hi va haver ocupes i s’hi va declarar algun petit incendi abans de tapiar-lo. Ara ha passat més desapercebut un altre cost que pagarem els ciutadans de Girona. L’enderroc de l’antic mercat de Santa Eugènia es va executar l’estiu del 2008. Els tribunals han anat donant la raó als propietaris de les parades que no veien clara l’operació urbanística i un darrere l’altre van anar anul·lant tota la tramitació, un fet que comporta que a hores d’ara l’actual plaça Leonor Joher segueixi fora d’ordenació. Des de Televisió de Girona explicàvem la setmana passada que una sentència del TSJC obligarà l’Ajuntament a pagar uns 451.000 euros a aquells propietaris que van confiar en el consistori, ara que els fets jurídics han demostrat que no va actuar correctament. A aquesta quantitat encara cal sumar-hi uns 222.000 euros més d’una sentència de fa un any del jutjat de primera instància. La factura final serà superior als 670.000 euros. És a dir, mig xalet Tarrús, per entendre’ns. En aquell cas, Joan Olòriz va ser qui va demanar perdó a la ciutadania en nom del govern municipal. Entenia que calia fer-ho i l’honra que almenys es disculpés. El govern actual no pot fer res més que pagar i pressuposa bona fe en l’actuació dels governs precedents. Ara els gironins tornarem a pagar una factura urbanística molt alta que impedirà de ben segur poder tirar endavant algun altre projecte, potser social o d’equitat amb nens o joves de Girona. Caldria que els polítics o responsables municipals, quan erren, també en paguin les conseqüències d’alguna manera, perquè, si no, la factura sempre l’acabem pagant els mateixos. Massa sovint davant una administració no podem fer res més que pagar i callar.