Amnistiar Ayuso

De tota la xerrameca d’aquest diumenge a Madrid i a Gavà, paga la pena escoltar amb atenció el sermó de la pubilla del PP i de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Més enllà del “De cap manera” que el gabinet de comunicació li va posar en boca per captar l’atenció de cronistes i xarxes, la princesa va explicar bé per què anirem a eleccions un cop Sánchez hagi escurat el temps al màxim i hagi esgotat el període de presidència europea, ni que sigui amb dues interinitats per eleccions a la presidència d’Espanya. És possible, com deia el prestidigitador cregut a Gavà, que repetirà un govern Sánchez/Díaz, però serà després del retorn a les urnes. “Dir amnistia”, recitava Ayuso, “és dir que mai hi va haver delicte; dir amnistia és dir que els jutges espanyols són prevaricadors, i dir amnistia és dir que el cop d’estat va ser ben donat, que va ser just”. “Dir amnistia”, va reblar el clau, “és dir que Espanya és una dictadura opressora”, i va concloure que “dir amnistia és dir que a Catalunya hi ha un conflicte i no una minoria independentista totalitària fent caixa a les espatlles de tothom”. Justa la fusta! Tot això que escandalitza a la pubilla és el que s’empassaria el règim del 78 amb una llei d’amnistia com pensen i reclamen les bases del procés, siguin de la primera o siguin de la segona, la tercera o la quarta opció. Aquí l’únic que es pot fer és, en sentit figurat, amnistiar Ayuso pel discurs. Pagava la pena i és un pas més de la pubilla cap a La Moncloa.