La maqui invisible

Ningú aguanta a la muntanya sense ajuda. I l’ajuda té nom de dona. La que pedala fins a l’amagatall amb un cistell on hi ocultat pa i pomes, una escena que les pel·lícules han romantitzat perquè ell és el lluitador guerriller. La masovera d’Oix, Cristina Zalba, va acollir el maqui Antoni Figueres “Crispín” entre 1945 i 1946, a la Sala. La seva història s’ha recollit en un documental, 508 dies, que s’estrenarà el 4 de novembre a Olot. Aquest cap de setmana a Can Trona de la Vall d’en Bas s’ha reivindicat la importància de la dona dins els maquis en una jornada del Memorial Democràtic. No és un relat menor, un paper secundari incentivat per les pròpies esquerres, a l’exili i a la transició, ni una “moda” històrica per fer jornades, tesines i recerques. És l’altra cara de la història.