Do de llengües

És trist, decebedor i vergonyós sentir el reguitzell de falsos elogis que just ahir el president espanyol en funcions i candidat del PSOE a La Moncloa Pedro Sánchez llançava a un bé tan preuat com les llengües que, a més a més del castellà, es parlen a l’Estat espanyol. El candidat del partit que més d’una vegada ha intentat vetar les llengües oficials al Congrés dels Diputats obre ara una campanya d’enaltiment lingüístic amb vista a rebre els vots suficients per a la seva investidura. El context en què el candidat Sánchez presumeix ara de diversitat lingüística fa un flac favor a la seva credibilitat. Al candidat se li va escapar ahir que ara és “imprescindible” escoltar les llengües dels “nostres compatriotes”, però va errar en el perquè. No és pas la necessitat de manifestar “la realitat” del país sinó la voluntat de mantenir-se en el càrrec. I és que si s’analitzen les polítiques del Ministeri de Cultura envers les llengües minoritàries aviat s’endevina que el suport econòmic, social i polític que han rebut ha estat ben escàs. L’expresidenta del Congrés Meritxell Batet no decidia pas sola silenciar aquestes veus a la cambra, ho feia acomboiada pel seu partit. Veurem ara si Sánchez s’atrevirà a anar més enllà del seu gest a Europa i Madrid i afavorirà realment amb lleis i diners el seu do de llengües.