‘Ubuntu’

Fa dies, navegant en una d’aquestes aplicacions que ens engoleix i ens immergeix en un altre món, vaig topar amb una d’aquelles paraules que de segur que molts de vosaltres coneixeu i que d’altres descobrireu, però que sovint queda en l’oblit. I no perquè la memòria falli, sinó perquè és d’aquells mots que són incòmodes per a aquesta societat que ens ha tocat viure. Bé, de fet, no ens transporta a un altre món. És del nostre món, encara que no ens ho acabem de creure. La paraula és ubuntu. Portem dues dècades de sacsejades, d’una crisi econòmica i d’una pandèmia mundial. Diuen que la vida de vegades ens colpeja i que així s’aprèn i et fas més fort per entomar el que t’ofereix el futur. Però sembla que aquesta societat, la nostra societat, no ha estat a l’altura. Estàvem tots convençuts que tots aquests esdeveniments ens farien evolucionar, corregir i capgirar una tendència cap a l’individualisme, amb una pèrdua de valors i de trencament dels vincles comunitaris. I sí, ha capgirat la sensibilitat en molts entorns, però potser no en tots els necessaris per revertir aquesta tendència humana. A casa nostra queden enrere les dades de més de dues mil empreses fallides i d’una destrucció de llocs de treball que va situar l’atur en màxims històrics a les comarques gironines. Ja no ens en recordem? Hi ha molts conciutadans que encara ho pateixen. Però, al mateix temps, per a molts ha quedat en l’oblit. Totes aquestes sacsejades ens havien de transformar en una societat més solidària, més empàtica, més fraternal, més plural, amb més respecte pel proïsme. De fet, una societat amb més humanitat cap als altres. Potser és en el significat d’ubuntu on es troba la clau de tot plegat: “Jo soc perquè nosaltres som.” La filosofia ubuntu, aplicada per moltes comunitats africanes, és la que els ha permès resistir i superar-se davant de crisis més demolidores i nombroses. I segueixen dempeus. Els gironins i gironines i, en particular, els que estimem la llibertat i la prosperitat del nostre país, hem afegit al nostre espai de lluita col·lectiva un procés d’emancipació nacional que va tenir en l’u d’octubre del dos mil disset el seu punt més àlgid. Sis anys després ens cal, més que mai, exercir ubuntu: ser cadascú part d’un moviment solidari de resistència nacional. Per això, més que mai, diumenge vinent ens cal repetir el clam ubuntu: ciutat i país.