Sí, el teu fill de 10 anys mira pornografia

Assisteixo a un interessant diàleg sobre pornografia i educació sexual i no hi ha expert que no alerti que la curiositat pel cinema per a adults es desperta en molts casos entre els 8, 9 i 10 anys. I com que a les xarxes tot és de fàcil accés, doncs allà que hi aterren, sobretot a través del mòbil propi –cada cop s’avança més l’edat del primer terminal– o del telèfon de pares, avis o amics. És cert que molts hi arriben de manera accidental, perquè fins i tot un videojoc t’hi porta, però allà que te’ls pots trobar. Ho comento amb diferents mares que tenen nens i nenes d’aquesta edat i les respostes, a més d’anar contra direcció, semblen prèviament consensuades: “El meu fill, no crec que miri això”; “I ara! Impossible, si el meu només fa que jugar”; “La meva filla, ho dubto molt; si es posa vermella només sentir a parlar de l’aparell reproductor masculí.” Curiosament, aquella mateixa setmana enxampo una conversa entre nens de 10 anys on, quina casualitat, parlaven de “porno” i de “mirar coses d’adults”. Tots els adults, quan parlem en qualitat de pares i mares, tenim la llibertat de pensar que el fill o la filla de 10 anys, o més petit, és encara massa innocent, que si mai ha trencat un plat no serà ara qui trencarà tota la vaixella, que al seu cap només roden pilotes de futbol o hi brollen contes de superherois o princeses... Tots tenim dret a educar els fills com volem, però cada cop hi ha més experts que estan donant senyals d’alerta: o avancem l’edat d’introducció de l’educació sexual i afectiva o contribuirem a deixar la canalla desprotegida davant les amenaces que tard o d’hora els arribaran. Parlem-ne de manera oberta i honesta i, sobretot, traguem-nos del cap allò tan típic d’“el meu fill, segur que no”.