Discurs d’investidura

Convindran amb mi que estem davant d’un dels moments més determinants de la història del nostre poble. Mai com avui els reptes que se’ns presenten havien estat tan grans, i mai com avui hem d’estar preparats i preparades per a tot. En un món cada dia més globalitzat, on les amenaces s’amaguen a la cantonada i les noves tecnologies ens superen cada segon, convé que entomem el futur amb ment oberta, pas ferm, ambició alta i passos segurs. Hem d’abordar aquesta nova etapa tenint al cap el país sencer, la convivència i la concòrdia, la nostra llegendària vocació de modernitat i evidentment la lluita per un futur millor per als nostres fills i les nostres filles. I per als fills i les filles dels nostres fills i filles, evidentment, seria injust no fer-hi també una referència (i he d’omplir dues hores).

Venen temps no mancats de dificultats, no ens en podem amagar. Vindran dies difícils, tràngols durs de superar, i els nostres adversaris ens diran que no podem proposar-nos tot allò que vulguem. Però jo us dic, benvolguts conciutadans i conciutadanes, sense voler caure en el tòpic (Déu me’n guard), que no només tot està per fer sinó que a més tot és possible. Que el nostre progrés i benestar estan exclusivament a les nostres mans, i que no permeteu que ningú us digui el contrari. No deixeu que vingui ningú a dir-vos que és que no ho fem prou bé, que és que no tenim les eines, la capacitat, el talent. Tots aquells (o aquelles) que diuen això, i estic mirant concretament a les banquetes d’aquella banda, a tots aquests digueu-los que nosaltres sí que tenim sentit de país. Tenim institucionalitat. Tenim sentit del rigor, i una idea de futur al cap. No, nosaltres no som venedors de fum. Nosaltres com vosaltres, com el poble, com la gent normal. I a més tenim un projecte, clar, definit, que és aquest que ara mateix us estic desgranant.

Ja ho sé, ja ho sé. Per a alguns això no serà suficient. N’hi ha alguns per als quals mai res no és suficient. No els escolteu. Tingueu el cap clar, mirem sempre endavant i concentrem tots els nostres esforços en dur dia a dia, esforç rere esforç, la nostra nació als cims més alts que puguem imaginar. I ho farem des de la generositat, des de la humilitat, des de la dignitat. No oblidarem la màxima de l’inefable president Tarradellas: en política es pot fer qualsevol cosa excepte el ridícul. Tenim unes institucions centenàries que ens observen, i és un honor poder parlar en nom d’elles en aquest dia històric. Tot això que hem de fer ho hem de fer amb sentit de l’equitat i de la justícia, perquè no volem que ningú es quedi enrere, però també de la llibertat, perquè tampoc volem que ningú se senti limitat. I evidentment amb atenció a la sostenibilitat ambiental i les polítiques d’igualtat, no només de gènere, i amb esperit de redistribució i amb esperit d’emprenedoria, i amb empatia, i amb sororitat, i amb ambició, i complint tots els criteris d’eficiència pressupostària i d’eficàcia executiva i de zero emissions i de ni un paper a terra i de compliment estricte de les directives comunitàries sobre la prohibició de la purpurina. Tot això, companys i companyes, tot això és… el que us estic… plantejant.

No, no podem ser ingenus. Serà una tasca que demanarà l’esforç de tots, i de totes, i creguin-me quan els dic que sabem el que estem fent. Activarem tots els mecanismes de la màxima rellevància administrativa que ens permetin tendir a la formulació més equànime dels paràmetres més idonis per a la consecució dels resultats concrets que els esmento. Durem a terme una política de racionalització progressiva dels clarobscurs metodològics que encara avui queden per llimar en la cadena de confiança de cara a reeixir en tots aquests àmbits tan diversos com complexos, però que no per complexos hem de deixar de radiografiar amb tota la seva dimensió i establir, aleshores sí, les sinergies imprescindibles per arribar als nostres objectius anhelats. Que és, espero no equivocar-me, allò que tots i cadascun de nosaltres desitgem.

Quan acabi aquest debat no sé si seré investit o no. Em sembla poder dir que estic plantejant els punts fonamentals d’allò que haurien de ser les prioritats concretes del país, i em sembla poder dir, sense por a equivocar-me, que he explicat com afrontar-les. De nosaltres depèn, ara, que aquest discurs no quedi només en boniques paraules. Seria una pèrdua de temps que no ens podem permetre.