Empatx de tacticisme polític

Aquesta expressió, la del tacticisme polític, no només està de moda sinó que té lògica, ara que la política s’ha convertit en una professió. Tot fa un intens tuf de tacticisme, en el pitjor sentit i malgrat que queda clar que aquesta estratègia allunya la política dels electors. Com més asèptic, despullat d’ideologia i obtús sigui el discurs polític, menys ganes de connectar-hi i menys possibilitats d’entendre el que passa. Ho penso quan un mateix partit es presenta amb una cara diferent en funció de l’oratori o dels ànims amb què s’ha llevat aquell dia. I és que n’hi ha que han fet d’aquesta habilitat tàctica la seva carta de supervivència. Gràcies a tot aquest tacticisme hem pogut assistir a una sessió d’investidura que no resisteix cap mena d’anàlisi. No pot ser que en un país com Espanya pràcticament tot el debat giri entorn de Catalunya. Seria recomanable que els partits estatals fessin un esforç d’imaginació per debatre sobre qüestions que segur que preocupen tota la ciutadania i que, els ho ben asseguro, no és només si Catalunya pot fer un referèndum d’autodeterminació o no. Estic convençuda que hi ha gent a Jaén, a Albacete, a València (amb accent obert), a Santander o a Lugo que vol sentir, a part dels retrets habituals al nacionalisme català, alguna idea que els pugui afectar en el seu dia a dia. Quelcom que tingui a veure amb l’accés a l’habitatge, els recursos educatius, l’aposta per la salut pública o la millora de les condicions laborals. Seria molt més útil per saber què pensen els partits, però no s’hi afanyin, el tacticisme els seguirà portant a creure que parlant d’independentisme guanyaran vots o en faran perdre a Ciudad Real. A molts ja fa temps que ens han perdut. I a un bon grapat de Ciudad Real, també.