322 catalans molt rics

El Ministeri d’Hisenda ha donat xifres sobre l’impost temporal de solidaritat recaptat sobre les grans fortunes, aquelles que declaren un patrimoni net anual superior als tres milions d’euros. Es tracta, per tant, de persones molt riques. A Espanya hi ha 12.010 grans fortunes, 322 de les quals són a Catalunya; 10.302, a Madrid, i xifres superiors a les catalanes, a les províncies andaluses.

Al marge de comparacions, tenim 322 catalans molt rics. Si ens reuníssim els estudiosos de la societat catalana, seríem capaços, segurament, de trobar-ne uns 50, i encara alguns dels quals amb un interrogant. La resta són persones desconegudes per al gran públic, un fet que fa pensar, ja que estem parlant de molts diners. Conèixer el nom d’aquests 322 catalans seria un autèntic terratrèmol, ja que suposaria posar cara a unes persones que en bona part dels casos volen continuar sent desconegudes per a la majoria de la població.

Un patrimoni superior als tres milions d’euros significa que supera de molt el que es pot esperar d’una inversió normal. No hem de pensar que els tres milions d’euros figuren com a dipòsits als bancs, sinó que corresponen a inversions fetes en el sector immobiliari o altres sectors generadors de grans beneficis en anys concrets.

Hem de suposar, d’altra banda, que les grans fortunes catalanes –i espanyoles– deuen disposar de diners no declarats a Suïssa, Liechtenstein o alguna filial d’un gran banc europeu o americà al Carib. Aquesta declaració no la faig per provocar unes inspeccions d’Hisenda més fortes que les que hi ha ara, sinó simplement per prendre consciència que hi ha grans fortunes de l’Estat espanyol que queden fora de les declaracions formals a Hisenda.

Aquestes grans fortunes es troben a l’Estat espanyol i a la majoria d’estats democràtics, o no, del nostre món poc exemplar. Un fet que no és positiu en cap cas. Demostra una desigualtat econòmica que no és bona per a la globalitat de la població. És un dels defectes del sistema capitalista en què vivim, que genera grans riqueses al costat de grans pobreses.

Es discuteix si aquestes grans fortunes han de pagar impostos superiors. Seria normal que fos així, ja que arriba un moment en què no ve d’un milió d’euros per justificar unes necessitats econòmiques. Potser així aconseguiríem més ingressos per a Hisenda i reduiríem una mica les desigualtats socials i econòmiques.

El Ministeri d’Hisenda no donarà mai els noms dels titulars d’aquestes grans fortunes, però sap perfectament qui són. Aquí ja entraríem en el terreny de la política i de la capacitat que tenen alguns noms i algunes fortunes per influir sobre la política econòmica del govern i sobre la política econòmica de les autoritats financeres que hi ha al seu territori.

A Catalunya tenim prou problemes per resoldre, i el de les grans fortunes no és pas el primer per ordre d’importància. No obstant això, cal tenir coneixement que existeixen a l’hora d’elaborar una política social o bé de pensar en infraestructures que no tinguin el cost cobert.