Un pas més contra la pederàstia

La comissió d’investigació sobre la pederàstia del Parlament de Catalunya ha fet un pas més en la seva tasca i ha impulsat la presentació d’una proposició no de llei perquè els delictes greus no prescriguin. La proposta s’haurà de fer arribar al Congrés dels Diputats perquè sigui presa en consideració, i el primer que cal constatar és que aquest és un tema prou greu perquè la cambra espanyola hagi actuat molt abans i per iniciativa pròpia. Desgraciadament, la manca de voluntat política fa que a l’Estat fins ara aquesta no hagi estat una prioritat, malgrat el degoteig de casos denunciats, molts d’ells vinculats a sacerdots de l’Església catòlica. Per sort, de mica en mica les víctimes del passat han anat perdent la port a sortir a escena amb un doble objectiu: passar comptes amb els seus abusadors i donar un missatge de suport als que actualment puguin estar passant un tràngol semblant.

Durant massa temps els abusos a menors han gaudit d’una total impunitat, sigui perquè els afectats no gosaven demanar ajuda, sigui perquè un cop fetes les denúncies, pel que fa als capellans, els implicats simplement eren traslladats de parròquia. Actualment continua jugant a favor dels agressors, tant si són religiosos com no, la prescripció dels casos, de manera que quan les víctimes adquireixen prou maduresa per posar els fets en coneixement de la justícia ja no hi ha res a fer. Una anomalia que la iniciativa catalana pretén corregir per homologar-nos amb el codi penal d’altres països on senzillament no hi ha prescripció. La comissió d’investigació sobre la pederàstia del Parlament de Catalunya ha fet una feina tan valenta com necessària, escoltant els esfereïdors testimonis que relataven l’infern viscut durant la infantesa i ara donant format legislatiu al clam d’un col·lectiu vulnerable. Ja no estan sols, ni els que van patir agressions en el passat ni els que en puguin estar patint en l’actualitat, però el monstre es pot presentar de formes molt diverses, segons les estadístiques sovint des de l’àmbit més proper, fins i tot el familiar. Per això és tota la societat la que s’hi ha d’implicar fins a erradicar aquesta mena de conductes.