Cultures

Aquest estiu, una temporada negra des del punt de vista dels ofegaments a la platja, vaig sentir un socorrista atribuir molts d’aquests accidents al desconeixement del mar i, concretament, dels corrents que el transiten. Ens falta, deia, “cultura del mar”. Deu ser veritat, com també que ens falta “cultura de muntanya”, sobretot quan emprenem rutes o excursions sense la preparació adequada o prou domini del medi. Fa uns anys, es parlava –no sense polèmica– d’introduir la “cultura financera” a les escoles, en considerar-se que als nens i als joves els convé familiaritzar-se amb conceptes com ara l’estalvi, la inversió o el risc, i aprendre a gestionar els diners que un dia guanyaran. No cal dir que ens animen també a tenir cultura informàtica si volem sobreviure en un entorn cada cop més digitalitzat on fem les operacions més modestes del dia a dia. Per evitar danys majors, ens cal una bona cultura sexoafectiva i, per què no?, el que abans se’n deia una bona cultura general, que vol dir alguna cosa més que saber-se les respostes del Trivial. Però no hi ha cultura més primordial que la que equival a educació –la de veritat, s’entén–, que va més enllà dels currículums brillants i d’allò tan cursi de les bones maneres. En perdem cada dia.