Serem 8 milions

Catalunya està a punt d’arribar als 8 milions d’habitants. Hi arribarem perquè ens hem dedicat a procrear? No. Hi arribarem perquè, com sempre al llarg de la història, han arribat més d’un milió de migrants en una nova onada. Això és bo o dolent? Doncs, com sempre, depèn. L’arribada de migrants permet rejovenir la població i, per tant, en principi, col·laborar en el manteniment del sistema de pensions. Catalunya està a punt d’arribar als 8 milions d’habitants. I el problema és que vivim en un país macrocefàlic, amb la majoria de la població concentrada a l’àrea metropolitana de Barcelona, on se suposa que hi ha més oferta laboral, això sí, no sempre ben pagada tenint en compte el pes del sector serveis i del turisme. No sé si teniu la sensació que a vegades sembla que no hi cabem, que està tot col·lapsat. Més que mai. Des de les autopistes fins a qualsevol celebració popular. El territori és el mateix, la quantitat de gent, no. No serà, dic jo, que encara ens pensem que vivim a la Catalunya del “Som 6 milions”, però que ara en som 8 i tenim les mateixes infraestructures i els mateixos serveis i ni ens n’hem adonat? Perquè, més enllà de l’anècdota que, vagis on vagis, no hi caps, aquest país té grans reptes amb aquest increment demogràfic. Com ara el preu de l’habitatge de compra i del lloguer, el manteniment de la sanitat, l’educació i altres serveis públics bàsics i molt tensionats –sobretot la sanitat–, però també la pervivència i l’ús de la llengua catalana i, ho veiem cada vegada més, i seria un error caure en el bonisme, la qüestió de la seguretat, cada vegada més preocupant. Serem 8 milions i això no és una anècdota. Caldrà un esforç molt gran, una vegada més, per mantenir la cohesió. I una eina a tenir en compte, com diu el mateix director del Centre d’Estudis Demogràfics, és omplir la Catalunya buidada i alleugerir el litoral i les zones turístiques i industrialitzades.