Lladres de temps
Dilluns al matí vaig cometre la temeritat d’anar amb el tren Avant, a Barcelona. Haig de reconèixer que l’anada em va anar perfectament, vaig arribar a l’hora i vaig poder resoldre els temes que tenia pendents a la capital. El problema va ser a la tornada: resulta que el tren Avant que havia de sortir a les 17.05 h de l’estació de Sants va ser suprimit, i els viatgers vam ser reubicats a l’AVE de les 17.30 h, que va arribar amb 42 minuts de retard, amb el qual vam sortir de Barcelona gairebé una hora i mitja tard. Si això passa en el que es consideren els millors trens de Renfe, no sorprenen les incidències greus, que l’any passat van afectar més de 22.500 trens de rodalies a Catalunya. Com a usuari, et sents estafat, enganyat, menyspreat i insultat per la companyia estatal del ferrocarril. Et roben un temps de la teva vida, que no té preu, però si el quantifiquéssim econòmicament serien milions el que haurien de pagar els responsables de Renfe als usuaris i a les empreses catalanes per les pèrdues que ocasionen amb aquest desgavell. La indignació pel desastre del servei ferroviari a Catalunya que pateixen estoicament des de fa anys els usuaris dels trens de rodalies i regionals, ara també la tenen els de l’AVE i l’Avant. A la manca d’inversió i manteniment de la xarxa ferroviària catalana, s’hi ha de sumar la deixadesa, el mal servei de la companyia i el fet que els actuals gestors i els responsables polítics ens enganyen i incompleixen sistemàticament compromisos i promeses. No crec que la solució sigui el traspàs de Rodalies, com reclama el president, Aragonès. Rodalies és un servei podrit i defectuós, amb una xarxa en la qual pràcticament no s’ha invertit en manteniment des de fa unes quantes dècades. Si mai ho gestionéssim els catalans, tampoc tindríem la dotació econòmica suficient per resoldre els greus dèficits acumulats. Recordo, en un viatge a l’Argentina, que els usuaris emprenyats per problemes similars es van revoltar i van arribar a cremar un tren. Una actitud inimaginable en aquest país, on, després de tants anys de patir les misèries de Rodalies, els usuaris ja gairebé ni es queixen, han assumit com a normalitat aquests despropòsits, i molts ja opten per transports alternatius.