Cultura popular

Amb algunes excepcions, diferents manifestacions de la cultura popular i tradicional al nostre país estan en hores baixes. El patrimoni etnològic i antropològic que ens defineix es troba clarament amenaçat. D’una banda, han sortit a la llum opinions que posen en qüestió la seva actualitat i que proposen reconfigurar-lo seguint els paràmetres d’avui dia, o, fins i tot, de suprimir-ne algunes mostres per desfasades o obsoletes.

D’altra banda, el motor que les fa possibles són entitats ciutadanes, que requereixen recursos públics i suports institucionals per portar-les a terme. Si no fos per la iniciativa de persones voluntàries, decidides i convençudes, difícilment les trobaríem entre la programació festiva local. És ben cert que aquest patrimoni sobreviu gràcies a les persones que hi ha al darrere, sabedores de la importància que aquest component té en la nostra afirmació identitària. És important prendre consciència que les nostres tradicions populars no només tenen un elevat valor cultural, sinó també social i, fins i tot, pedagògic. Per aquesta raó, l’Institut d’Estudis Empordanesos ha decidit dedicar la sisena edició del Repensem l’Empordà a debatre sobre el tema, a analitzar a fons la situació en què es troba la cultura popular en l’àmbit local i comarcal, especialment empordanès, així com el seu esdevenir. Els debats abastaran la música tradicional, les sardanes, les festes de gegants, el teatre popular, el pubillatge, els tocs de campanes..., i abordaran els problemes que els són comuns, tant des de la part creadora i programadora com des de la consumidora. Es posaran sobre la taula aspectes com ara la preocupació pel relleu generacional, el rol de gènere, la integració dels nouvinguts o la competència d’altres activitats. En definitiva, es tracta de pensar què està passant en la societat del present quan aquesta es replanteja els valors i els fonaments de la pròpia cultura popular. Quan, malgrat la presència més o menys viva de les diferents manifestacions populars tradicionals, i encara que algunes tinguin un seguiment minoritari, sorgeixen veus que posen en qüestió la seva necessitat o el format i el context.