Tossa, la coreana
Ha hagut de sortir una cantant de l’anomenat ‘K-pop’ o una simple sèrie de televisió per desbordar tots els fluxos i previsions del turisme
Quan algun lloc es posa de moda, és difícil entendre les causes del perquè milers de persones es concentren en aquell lloc buscant ves a saber què. A Tossa, un fenomen que va començar mesos enrere no només s’està consolidant, sinó que s’amplia fins i tot més enllà de l’estiu. Aquest octubre és impossible passejar per la Vila Vella de Tossa sense topar amb centenars de visitants asiàtics, especialment sud-coreans, que no hi venen atrets per l’Ava Gardner ni pel més recent premi Bertrana de novel·la –L’any que vaig estimar Ava Gardner, de Jordi Solé–, sinó que arriben influenciats per artistes com Jun Ji-Hyun i Lee Min-Ho, de la sèrie televisiva La llegenda del mar blau, o per la cantant YooA, que va rodar dos videoclips a la muralla. El seu lloc de concentració és el Forat del Dimoni, al costat de la Torre de l’Homenatge i del Museu Municipal de Tossa –dels primers d’art contemporani a Espanya, per cert–, que permet l’accés al mirador d’Es Codolar. Allà es concentren i disparen milers de fotos que després seran reproduïdes a les xarxes socials i que serviran d’esquer per a nous centenars o milers de coreans que no es voldran perdre l’indret màgic dels seus ídols. Ni el violinista de Marc Chagall ni Pandora y el holandés errante, ni les cales, ni el passat pescador, ni els vestigis de la parla del salat, ni la vil·la romana, ni Minerva, ni la Vila Vella han estat suficients per atreure el turisme asiàtic amb les xifres actuals. Ha hagut de sortir una cantant de l’anomenat K-pop o una simple sèrie de televisió per desbordar tots els fluxos i previsions del turisme, fins al punt que, segons els responsables turístics del municipi, les xifres ja assoleixen el mig milió de turistes coreans, japonesos o xinesos a l’any. Segurament, al final, no tothom arriba a Tossa seguint l’estela d’aquests artistes coreans, sinó que, després dels primers milers, la vila és la destinació on va tothom que coneixes i, l’un per l’altre, la xifra es va fent grossa. Esperem que a ningú se li acudeixi ara substituir els restaurants de peix o l’extraordinari cimitomba pel kimchi, pel bibimbap, pel gimbap o pel gogi-gui, els plats típics coreans. Em sap greu per la Pandora de la Ció Avellí, que es deu sentir ben sola. En Telm Zaragoza, si aixequés el cap, diria que tot plegat són “collonades”!
