El voraviu
O sí o no, i prou
Acaba la setmana i som més o menys allà mateix on érem al principi
Els juntaires s’han pronunciat i han esbandit en un 33% les possibilitats que es remenaven com a opcions per la seva banda. Han fet caure el teló sobre el nou escenari que s’havia obert amb el ball de rams que havia anunciat Coalició Canària a començament de setmana. L’abstenció no és una opció per a Junts, ni que sigui possible aritmèticament perquè els canaris se situïn al costat de Sánchez. Els de Puigdemont votaran sí o votaran no. I prou. No estan, han dit, per les mitges tintes. A partir d’aquí, mil teories que es resumeixen en dues. Els que pretenen la investidura i el segon govern progressista de coalició sustenten que l’acord ja està tancat i que a les parts ara els queda trobar la fórmula per explicar-ho als seus. Els que pretenen que Sánchez no sigui investit i que no formi el segon govern progressista de coalició estan centrats en la manifestació de Societat Civil Catalana a Barcelona diumenge, contra l’amnistia. I alguns quintacolumnistes com l’expresident extremeny Rodríguez Ibarra van dient carallotades com la de la seva violació i la de la violació en massa de quaranta milions d’espanyols. Al bell mig del debat central dels espanyols, els independentistes processen l’aparició de Pujol. “Ser exigents amb Espanya i no caure en la candidesa”, recomana. És candidesa no saber res del mediador/relator? És candidesa investir amb l’amnistia pendent? És candidesa aparcar autodeterminació i referèndum?
