Animals ‘humanitzats’

En llegir determinades informacions penso que l’home s’entossudeix a “humanitzar” el món animal. Notícies de gossos, per exemple: una clínica veterinària de París ha inaugurat un nou servei, certament inesperat. Un departament d’obesitat. Els gossos hi són sotmesos a règims alimentaris, reben sessions de massatge, i són obligats a córrer sobre superfícies rodants per tal que perdin uns quants quilos.

Són, potser, els mateixos quilos que han acumulat gràcies a l’alimentació envasada que actualment es troba a tot arreu? El fet és que l’ésser humà no ha parat fins que ha inventat menjar per a gossos, vestuari per a gossos, perruqueria per a gossos, ara “clíniques per a aprimar” gossos, i no trigarem gaire a veure anuncis de “check” o anàlisi de la salut del gos, tal com és moda entre els homes d’una certa edat.

La conclusió és evident: estem implantant el nostre consumisme en els animals domèstics.

L’altra cara del procés: notícia de peixos. Una ciutat alemanya ha importat del Nil uns peixets vermells que tenen la particularitat d’emetre electricitat, i que al mateix temps són molt sensibles al zinc, al mercuri, al coure i a diversos productes químics tòxics. Immersos en les aigües de la ciutat, els peixos vermells són capaços de detectar si són contaminades per aquells productes, perquè en aquest cas deixen d’emetre una bona part de l’electricitat habitual.

Vet aquí, doncs, que els peixos s’han convertit en “empleats” de l’ajuntament de Goppingen. Treballen aïllats en un aquari ple d’elèctrodes de dues a quatre setmanes sense interrupció. D’acord amb la pura lògica laboral, després d’aquest període els peixos “tenen dret” a unes quantes setmanes de “vacances”, que passen en un altre aquari molt més ampli. Deixen el taller o l’oficina, doncs, i es traslladen a un “apartament” o a una zona residencial o turística.

És clar que sempre, al llarg de la història, hi ha hagut animals “obrers” i animals “decoratius”, sotmesos els uns i els altres a les necessitats econòmiques o als capricis estètics de l’ésser humà. Ara, però, estem intensificant notablement aquesta utilització, que –i això és el més significatiu– comença a agafar un sentit de “transferència” sense precedents. De la mateixa manera que ens costa de veure un home simplement en la seva condició humana, els animals ja no seran animals, éssers vivents i lliures, sinó d’una banda “objectes” i de l’altra “màquines”. Em temo que podem acabar “civilitzant” els animals.