Fent història econòmica

La història és el fonament de les nacions. No n’hi ha sense història. Si no existeix, ens trobem amb una població sense consciència de comunitat i que es penjarà de qualsevol dels veïns. I no hi ha història sense, entre altres coses, una economia que permeti el desenvolupament de la nació i el benestar de la societat i que hi doni un sentit.

Catalunya té història. Sort en tenim. Amb els seus alts i baixos i la seva connexió amb l’Estat espanyol no sempre positiva, ni de bon tros. Voldria fer un petit resum d’aquesta història econòmica.

Els canvis fonamentals comencen a finals del segle XVIII amb l’exportació de l’aiguardent de les terres tarragonines. Però el canvi clau arriba amb la industrialització. Catalunya és l’única part de l’Estat que s’adona de la importància de la indústria i la posa en marxa, tot i la seva falta de primeres matèries. És una indústria pionera al sud d’Europa. S’especialitza en la indústria tèxtil, que domina el panorama industrial català fins ben avançat el segle XX. No va ser fàcil. Pensem que els cotoners compraven el cotó a Nova Orleans –Estats Units–, el portaven a Cuba i, des d’allà, cap a Barcelona. El viatge no s’acabava sempre a la capital catalana, ja que hi havia fàbriques cotoneres a l’Alt Llobregat i al Ter. De Nova Orleans a Berga o Castellar de N’Hug, hi ha un bon tros. I parlem del segle XIX.

Catalunya era considerada una potència tèxtil per l’Estat espanyol i per Europa, però, a partir dels anys seixanta, la indústria tèxtil s’ensorra a causa de la competència dels països asiàtics, que produeixen a més baix preu, i només queda aquella que és especialitzada. Però, mentre es busca una diversificació, el pes industrial de la indústria catalana es manté. Actualment aquesta indústria és diversa: química, alimentària i, sobretot, productora de peces que es venen a la gran indústria. També es desenvolupa el comerç, però relativament. La indústria ha anat perdent pes dins de la nostra economia, però va arribar el turisme, que ha compensat en bona part la pèrdua de producció industrial.

A hores d’ara ens hem de demanar quin serà el futur de l’economia catalana. Per sort, tenim història i suposa l’existència d’una societat que sap que el desenvolupament va lligat a una producció i a una exportació dels béns produïts. L’economia catalana, vista des de l’espai, es caracteritza per una entrada de matèries primeres i una sortida de productes manufacturats, al marge del que és el consum interior.

El futur econòmic català està i estarà vinculat als estats europeus, el nostre primer mercat. Seria important que aquest moviment tingués independència i no depengués de les decisions d’un ministeri madrileny que mai ha demostrat tenir una gran simpatia per nosaltres. Aquesta vinculació a Europa podria ser en forma d’un estat federal que formés part d’una Unió Europea amb un poder de decisió superior al que tenen les institucions actuals. El benestar de la població catalana depèn de l’economia. La inversió estrangera, que és molt alta, hauria d’estar compensada per una inversió nostra a l’estranger en els sectors competitius. De talent, en tenim, i ens hem incorporat a la indústria digital, que té un gran futur.