L’avellana: ahir, avui, demà?

En aquestes dates en què la collita d’avellanes al Camp ja quasi que és al sac, els en parlo des d’una perspectiva personal i per l’edat.

Recordo la vetlla constant de si els avellaners estaven més o menys carregats, de la previsió del temps abans i durant els dies del plegar, del preu de mercat i de la rendibilitat del gra. Així, senties parlar de solades d’avellanes, de pluges o pams de saó, de nombre de sacs, de preus, de fer les lliures i de si hi havia sortit algun podrit o algun xiulet... Però això era tot!

Amb el temps, s’hi va sumar una fira específica de l’avellana que et descobria noves eines i aplicacions. Mai no l’agrairem prou als riudomencs! També, ja des d’altres estaments, es va crear -no podia ser d’altra manera- la denominació d’origen Avellana de Reus. Es va incorporar la investigació de la salut a l’específica de l’avellana i un lema que la va prestigiar: L’avellana cosa sana. Alhora, sorgiren jornades promocionals, ens, empreses, premis i reconeixements, tastos d’avellanes que hi sumen valor experiencial i atractiu, etc. En fi, tot un enfilall d’actius que, signes del pas del temps, han aportat a l’avellana iniciatives, formats i oportunitats en consonància amb l’evolució del món. I això, no cal dir que ha estat i és valuosíssim, i, per sort, viu!

De tot plegat i més, en són corol·lari les activitats que aquests dies ofereix la iniciativa Temps d’avellana que els recomano vivament de conèixer (https://avellanadereus.cat/temps-davellana/).

Tanmateix, no podem oblidar que la crisi climàtica també ha arribat. Un pagès, aquest estiu, em deia: “Si les temperatures segueixen així, l’avellaner patirà! Qui sap què haurem de fer?” I és que com massa sovint veiem en tants altres àmbits: contaminació, aigua, migracions, transports... els humans ens sentim més còmodes organitzant que preveient. I això, en temes essencials, és com l’avellana que, quan no té gra, diem que és fallada.