Opinió

La crònica

Tel-Aviv tremola des del búnquer

Totes aquelles catàstrofes que estableixen les bases per a l’aparició d’una nova guerra es van succeint en el temps i, mentre això passa, la voluntat s’imposa a la incertesa. Ahir, a primera hora del matí, centenars de persones que sortien a peu de la secció d’arribades de l’aeroport internacional de Ben-Gurion van girar cua sobtadament. El so de les alarmes les deixava a mercè de les indicacions del personal de l’aeroport, que va canalitzar el neguit dels viatgers exigint-los que baixessin les escales per adreçar-se al refugi subterrani.

Hi havia pares que cantaven a cau d’orella als seus infants perquè no s’espantessin, i n’hi havia d’altres que se’ls miraven fent ganyotes perquè no creuessin la mirada amb altres mirades nervioses. Però també hi havia molts israelians que s’agafaven a l’esperança que la cosa no anés a més. “A Tel-Aviv, quan sonen les alarmes, hi ha vegades que al cap d’una hora tothom torna a ser al carrer fent vida normal”, deia la Naama. Sap de què parla. Viu a Tel-Aviv des que va deixar la ciutat d’Ashkelon, pràcticament enganxada a la franja de Gaza, perquè no podia suportar els descensos als refugis cada cop que sonaven les alarmes. “No podies fer res més que resar”, deia resignada.

A mesura que les informacions arribaven al búnquer, la possibilitat d’imaginar un escenari en què la vida pogués tornar a la normalitat es feia llunyana fins i tot per als més optimistes. Les imatges d’homes armats palestins sortits de Gaza patrullant per ciutats israelianes despertava entre els israelians una sensació d’inseguretat amb pocs precedents. La percepció d’indefensió es va fer encara més gran en saber-se que soldats de l’exèrcit d’Israel havien estat assassinats o segrestats.

Els atacants de Gaza havien agafat per sorpresa les autoritats israelianes, que van trigar estona a manifestar-se. Els helicòpters i els vehicles policials es van passar el dia recorrent el cel i l’asfalt de Tel-Aviv, però els esforços no van impedir que el dia acabés com va començar. Al vespre, el pànic es va tornar a apoderar de la ciutat, que va tremolar impotent sota els coets de Gaza, afanyant-se cap al refugi més fiable, mentre la sensació de pèrdua de control era total.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.