opinió
LLUÍS FALGÀS
Un to electoral
El darrer to verbal de la política catalana i espanyola és electoral. Sembla que la previsió, d’una banda, serà d’una repetició electoral el 14 de gener, i d’una altra, que Pere Aragonès no podrà esgotar la legislatura fins al 2025 i haurà d’avançar les eleccions. El govern d’ERC depèn del PSC i li venen debats parlamentaris amb més a perdre que a guanyar. No hi ha data per als pressupostos i el més calent és a l’aigüera. Aragonès ha aprovat dos pressupostos consecutius, fet que no passava des de feia més de deu anys. Un altre debat monogràfic que serà negatiu per al govern serà el de Rodalies. És responsabilitat de tots, encara que l’actual Generalitat tampoc ha aconseguit el traspàs integre, mentre la desconfiança en el tren s’incrementa i és absoluta sobretot els dies de diari a primera hora del matí. En el debat sobre la inseguretat ciutadana es demana més presència policial, i l’administració catalana no dona per a tant. Pròrroga de pressupostos, inseguretat ciutadana, caos a rodalies i gestió de la sequera són temes de pes i suficients per fer tremolar un govern en el cas que l’oposició (PSC) ho desitgi. Heus aquí la dependència del govern català.
Tot plegat, superat per la possibilitat d’una amnistia i poder parlar d’un referèndum. Amnistia o eleccions, diu bona part de l’independentisme. La llei d’amnistia avança. El PSOE voldria dir-ne llei de la concòrdia. Sánchez ha aconseguit que no sigui un tema tabú com fa uns mesos. Hi ha poca informació de la negociació. A les tertúlies de la Vila creuen que el pacte ERC/PSOE/Junts/Sumar serà amnistia a canvi que Puigdemont no es presenti a les eleccions catalanes.