Lliçó de militància (1)

“Avui deixo la meva militància en l’organització. Vull apuntar els motius que m’han portat a la decisió. Fa pocs mesos, un company apreciat va deixar-ho. M’argumentava que ell s’havia fet militant «per contribuir a una altra manera de fer política». Fa poques setmanes, un altre company, referent de la lluita antifeixista a Catalunya, també es donava de baixa. «Ja no tinc arguments per justificar la línia de l’actual direcció i, el que potser és pitjor, ja no la vull justificar més.» Tots dos han marxat discretament, sense escarafalls, tal com han actuat en tota la seva vida al servei de Catalunya. També fa pocs dies, un tercer company, qui ha liderat l’organització en un poble veí durant anys, em comentava que no creia que pogués convèncer el seu grup que es presentés a les properes municipals amb unes sigles que penalitzaven a escala local. En tots tres casos parlem de militants d’anys, altruistes i generosos. L’un, fuster; l’altre, camioner, i l’altre, pagès. Gent que toca de peus a terra, que viu del seu treball i que coneix el dia a dia del país. Ho dic perquè un partit necessita aquests perfils en la militància si no vol ser un partit de tecnòcrates i funcionaris, desconeixedor de la realitat als nostres pobles, viles i ciutats. Us poso aquests exemples per intentar fer-vos veure que la nostra és una organització en caiguda lliure, tal com han demostrat els resultats de les dues darreres conteses electorals.” (continuarà demà)