El voraviu
Lliçó de militància (3)
“Fa anys que manifesto els arguments internament sense cap resposta”
“Com pot ser que a les eleccions municipals presentar-se per la nostra organització i haver manat ens hagi penalitzat fortament? Ens hem posat en contacte amb els companys que no han agafat l’acta de regidor per dir-los que són un actiu per afrontar el futur? Com tantes altres vegades en la nostra història, el redreçament passaria per recuperar els valors de sempre, elevar els estàndards professionals i cercar nous lideratges. Us haig de dir que, fidel a la meva manera d’entendre la militància, aquests arguments ja els he manifestat internament des de fa anys en els òrgans interns del partit locals, comarcals i regionals on he tingut oportunitat de participar, sense cap resposta. I per acabar la qüestió que em preocupa més: els joves, que havien estat el nostre patrimoni més valuós, ja no ens voten. Quin futur té la nostra organització sense votants joves? Segurament els hem desmotivat en el moment més decisiu pel seu futur, aquell en què hem estat més propers a l’alliberament nacional. No era la independència un dels objectius principals del partit? Salut i República! Militant xxxxx.”
Com escrivia fa dos dies, aquesta carta és real. És el comiat als seus companys de militància d’algú amb un full de serveis impecable al país, però molt cansat, quaranta anys després, del que jo en deia “mal dels partits”. Per això he tret les referències al militant i al partit concret. És prou general!
