Una història d’amor amb dos finals

Coneixes un noi. El trobes simpàtic i té una mirada força captivadora. Avança la conversa i intueixes que teniu inquietuds i aficions comunes. Intentes endevinar si sent simpatia per algun corrent polític i veus que aneu pel bon camí. En un moment de la conversa, t’explica que deu anys enrere va patir el pitjor tràngol de la seva vida. Un conductor borratxo es va saltar un semàfor i el va envestir. El fatídic fet es va traduir en quatre o cinc costelles trencades, dues operacions al cap i quatre intervencions de genoll. Tres mesos sense moure’s del llit però amb molta rehabilitació i molta força de voluntat ha aconseguit sobreposar-se i fins i tot, ara, torna a jugar a futbol a l’equip dels col·legues. Quina història tan emotiva de superació, penses. I sents que el noi t’està caient en gràcia i que potser d’allà acaba sortint una història d’amor. Temps al temps.

Coneixes un noi. El trobes agradable i té un somriure força encisador. Passen els minuts i augures que sentiu atracció pels mateixos temes. Procures descobrir si milita en alguna organització política i observes que camineu en la mateixa direcció. En un moment de la conversa, t’explica que fa tres o quatre anys va tenir una forta depressió i que una nit, convençut que en aquest món no trobava el seu lloc, es va intentar treure la vida. Per sort, va caure en bones mans i amb teràpia i molta força de voluntat ha deixat enrere aquest malson. El que s’intuïa com una nit inspirada en una novel·la romàntica es converteix en un mar de dubtes. I si recau? I si mai no s’ha curat del tot? La història de superació queda invisibilitzada per un munt de prejudicis. Però després et voldràs creure que tu mai estigmatitzaries les malalties mentals perquè un dia vas visitar un psicòleg.