‘Entrevistant’ Feijóo

Tretze anys d’espera és temps suficient perquè la primera entrevista al president del PP no sigui tan frustrant com la que dilluns li va fer, a Feijóo, Ricard Ustrell (Catalunya Ràdio). La decepció és tan formidable que fa plantejar si valia la pena tant soroll per tan poc, per un titular tan obvi com que el PP recorrerà contra l’amnistia al TC i poc més. En les circumstàncies actuals, intueixo que no podreu llegir en aquestes planes cap entrevista al líder del PP. Per tant, el reconeixement a la ràdio pública per haver-la aconseguit. Però com que tots coneixem què són les entrevistes i com les gasten els entorns dels entrevistats volent acotar-les en temps i continguts, no em puc estar de dir que si la cotilla oprimeix tant que l’entrevista no respira periodisme, queda l’opció de renunciar-hi, explicar-ho i protegir la professionalitat.

No tot s’hi val, tampoc per apuntar-se el tanto de ser el primer en l’espiral de guanyar audiència. Els indepes hiperventilats sostenen que el que pugui dir Feijóo no té cap interès. Discrepo del tot. No té cap interès si, sent la primera en tretze anys, l’entrevista obvia la batalla interna amb Ayuso, les discrepàncies amb el líder del PP català Alejandro Fernández, l’amic narco, la investidura fake, l’absència de proposta política de resolució d’un conflicte polític, l’aliança amb la ultradreta que l’emmanilla, els pactes contra la llista més votada que diu detestar només quan li van en contra... Cada resposta de Feijóo a aquestes qüestions és una ficada de peus a la galleda, una invitació a repreguntar per deixar-lo en evidència. Si és més fàcil atrapar-lo a ell que a Rajoy! Ara, si segueixes un guió preestablert i no repreguntes, és quan Feijóo se t’escapa. No sé si hi havia temes vetats, però, fins i tot en aquest cas, els planteges i que talli ell, si té valor. Perquè 20 minuts que eren per presumir s’han convertit en una estona de servei públic deficient.