Violència i bàndols

Desconnecto uns dies de l’actualitat i amb l’agradable, i efímera, sensació que la vida encara pot ser viscuda lluny d’internet arribo a casa i la realitat del món m’ofega. Connecto el portàtil i descobreixo que en aquest breu període el món sencer ha pres partit davant d’un conflicte històric que mai no s’ha volgut resoldre, però que s’ha utilitzat sovint per decantar la balança cap a uns interessos concrets. Sembla que hi ha hagut un curset accelerat de geopolítica i tothom se sent capacitat per dir-hi la seva i, el que és pitjor, per imposar un criteri emmascarat per una de les dues parts a qui, quan convé, també sap utilitzar les seves víctimes en benefici propi. No. No trobaran en aquest article una posició a favor de cap dels bàndols de l’eterna guerra entre Israel i Palestina, però sí una contundent denúncia contra l’horror, l’assassinat i la violència. En tots els seus graus i sense fissures. Soc incapaç de destriar els morts de tots aquests anys; de mesurar el dolor de les famílies a qui han arrabassat els fills en funció de quin sigui el seu déu; de distingir si la por en el rostre dels soldats adolescents és pitjor que la dels adolescents que no són soldats però que porten una arma i reben ordres de matar. Soc incapaç, també, d’entendre com un episodi ominós i imperdonable com la matança en el festival proper a la Franja de Gaza pugui remoure més consciències que la resposta de bombardejar i bloquejar el territori deixant dos milions de persones sense aliments, electricitat ni aigua. En un món acostumat a valorar la realitat a cop de clic i a oblidar un segon després allò que semblava imprescindible, les guerres no poden ser mai vistes, i encara menys enteses, en blanc i negre ni amb titulars de deu segons. Defensar un costat o un altre és instintiu, és cert, però no és objectiu ni dona la distància suficient amb què s’han d’avaluar escenaris tan complexos. Les primeres conseqüències de tot plegat, però, evidencien que la solució del conflicte, si és que es vol resoldre, queda encara massa lluny.