La devoció mútua d’Alberti i Martí i Pol
María Asunción Mateo sacseja ara la vida literària amb Mi vida con Alberti, però l’escriptora i professora apareix a La arboleda perdida, les memòries d’Alberti, oficiant la Trobada de poetes del 1987 a Santa Perpètua de Mogoda amb el poeta gadità i Miquel Martí i Pol poc després que el català rebés el premi Salvador Espriu. “És un àngel sonreidor, d’altíssim i enamorat vol, encara que la terra l’empresoni i gairebé immobilitzi injustament”, el descriu Alberti. El gadità es commou perquè Martí i Pol li dediqui Els bells camins i cita el poema Temps nou: “Aquesta cambra sols parla de tu, / transcorre el temps i em veig desmesurat / perquè no et tinc, i ja no em sé comprendre...” Alberti ja havia rebut el 1982 l’homenatge dels poetes catalans a la revista Treball i el 1999 rebria la Creu de Sant Jordi.