Pobresa energètica a l’estiu

Una veïna m’explica un viatge recent a Madrid, fet per plaer. Comenta, entre moltes alegries, que els dos primers dies el grup amb què viatjava va viure un autèntic infern perquè a la casa que van llogar, a pocs quilòmetres de la capital, no funcionava l’aire condicionat i la calor era extrema. A més, en el grup hi havia una persona amb problemes de salut i un nen petit, un fet que complicava la situació. Veient que els propietaris els donaven allargues, van acordar dirigir-se a la Guàrdia Civil a denunciar el calvari que estaven patint. No només perquè implicava un incompliment del contracte signat, sinó que, sobretot, perquè començava a tenir efectes greus en l’estat físic i emocional del grup. Només unes hores vorejant els quaranta graus a la casa i ja patien per la persona malalta. Unes hores més tard, el problema estava resolt. Aquesta vivència va durar dos dies. Ara pensem per un moment que hi ha molta gent que s’ofega en la calor de la llar a cada moment, durant els mesos que ara duren les temperatures desbocades. L’estiu s’ha convertit en una estació interminable, sembla que ja no hi haurà marxa enrere, però només parlem de pobresa energètica durant l’hivern. Mentrestant, milers de famílies eviten engegar els ventiladors o l’aire condicionat perquè saben que si ho fan, no podran pagar la compra de la setmana o les sabates del nen. Moltíssimes persones només poden sufocar la calor, a estones, buscant una ombra, una font, un tros de platja o una botiga amb aire condicionat. La pobresa energètica a l’estiu posa en risc la salut de molta gent, sobretot la respiratòria; però ara arriba el fred, i temo molt que ja no tornarem amb el tema fins a l’estiu vinent, i serà per limitar-nos a dir que la calor és insuportable.