El voraviu
El joc del telèfon
L’estornell interí de La Moncloa ha decidit incloure’l en l’alta política
Recorden els dies que el president Torra trucava a Moncloa i ni s’hi posaven? La política, l’alta política, ara també és el joc del telèfon. Tan senzill que ho ha posat la tecnologia i tant que ho compliquen ells! L’estornell interí de La Moncloa (segons com, és més merla que estornell i segons com, és més garsa que merla i estornell) se n’ha fet un especialista. Ballem el vals del telèfon. Ara no l’agafo... que vagi trucant. Ara estaré quatre anys sense trucar-li, a veure si entén que no és ningú per dir-me davant de tothom que hem de parlar. Ara li trucaré perquè no convé que es posi massa gelós i siguin els seus 7 vots els que em fallin, un cop tingui els altres 7. Ara el tindré quaranta minuts al telèfon just abans de rebre el seu secretari al despatx, i així pel mateix preu esbandiré de pressa el seu missatger i el deixaré com el poqueta cosa que és. Ara no toca dir si trucaré o no trucaré a Waterloo o a Brussel·les, de la mateixa manera que no toca fixar data per a la investidura mentre no sigui hora de dir que està tot tancat i ben tancat. Guerra va immortalitzar la idea que qui es movia no sortia a la fotografia. L’estornell Sánchez (a vegades merla i a vegades garsa) ha posat un replà més a l’escala. Mentre per una raó o altra no es vegi convenient la foto, tenim l’episodi del telèfon. M’hi poso o no m’hi poso. Li truco o no li truco. Un replà més i uns quants assessors de comunicació més al gabinet per prendre decisions tan transcendentals.