El miratge mític del bon salvatge

El mite del bon salvatge, qüestionat per antropòlegs contemporanis, recull la creença del pensament europeu de l’edat moderna segons la qual els éssers humans, en el seu estat natural, som desinteressats, pacífics i tranquils; i que els mals com la cobdícia, l’ansietat i la violència són producte de la civilització. Aquest corrent defensat per molts filòsofs, com Rousseau, postula el retorn al paradís com una metàfora de la puresa. Una utopia més, és clar. No en tenim ni idea, la majoria, de com viure a la natura; però equipats amb uniformes Decathlon, amb mòbil i GPS, ens hi endinsem. Amb una diferència: el bon salvatge autèntic, el d’abans, no podia trucar als Bombers. Potser per això la recerca del mite porta que cada any els rescats a muntanya vagin a més.