Una ciutat escolar “no nada”

L’Ajuntament de Girona va commemorar ahir els 85 anys de la visita del president Lluís Companys a Girona per col·locar la primera pedra d’una ciutat escolar al barri de les Pedreres que no es va fer mai realitat per culpa del franquisme, però que va derivar en la creació de tres equipaments educatius encara vigents: l’Escola Annexa, l’institut Vicenç Vives i el Centre de Recursos Pedagògics del Gironès. Aquell acte, que es va produir el 24 de juliol del 1938, va tenir un caràcter més aviat simbòlic. Com va recordar Joan Boadas, cronista oficial de la ciutat, les expectatives que aquell projecte arribés a bon port eren més aviat minses, atès que la victòria de la Guerra Civil, que ja arribava a les acaballes, començava a tombar cap al costat feixista.

L’acte va ser, alhora, un record de la figura de Lluís Companys l’endemà del 83è aniversari de la seva execució i una reivindicació del llegat que la Segona República va deixar a Girona en l’àmbit educatiu. Boadas va assegurar que la creació d’una escola és una “inversió de futur” i un espai de “transmissió de valors” sense el qual la humanitat té un “esdevenidor incert”. En aquest sentit, va reivindicar la importància que el govern republicà de Companys va donar a l’educació per formar els futurs ciutadans del país, en contraposició amb el model feixista d’aquells que deien “viva la muerte”, un model que només pretenia imposar la “seva barbàrie”.

A tall d’exemple, Boadas va recordar que el govern de la República va fer en només tres anys setze escoles a Girona, dues més que la “monarquia borbònica” en tota la seva història. El model republicà d’educació, però, se’n va anar en orris amb el franquisme. Boadas va recordar que el nou règim va “depurar” molts mestres de l’escola republicana i que 550 van haver de marxar del país. Per substituir-los se’n van escollir de nous a partir de “criteris polítics” i no pedagògics.

Aquella ciutat escolar “no nada” havia de dur el nom del polític conservador Enric Prat de la Riba, un gest clar “de tolerància” per part d’un dirigent “radical i d’esquerres” com Lluís Companys davant del totalitarisme que s’imposaria després de la guerra. El projecte, dissenyat per l’arquitecte municipal Ricard Giralt i Casadesús, incloïa diversos pavellons i una piscina i tenia la voluntat d’assajar un nou model educatiu abans d’instaurar-lo a la resta del país.

El franquisme va evitar que aquell projecte arribés a bon port, tot i que aquella ciutat escolar somiada va acabar cristal·litzant en la creació de l’institut Vicenç Vives, el 1966, i l’Escola Annexa-Joan Puigbert, el 1965, que primer va dur el nom de Primo de Rivera, i el 1981, ja en democràcia, el de Prat de la Riba. La casualitat, a més, va fer que l’efemèride commemorada ahir se celebrés el mateix dia que feia 26 anys de la mort de Joan Puigbert, historiador, pedagog i regidor de l’Ajuntament de Girona que el 1998 va donar nom a l’Escola Annexa.