Pas judicial per treure l’entrellat de Pegasus

L’exdirectora del CNI Paz Esteban haurà de declarar al jutjat per l’espionatge amb Pegasus. Aquest és un dels efectes més rellevants de la denúncia presentada per Pere Aragonès, una de les víctimes del ciberespionatge. Que aquest fet sigui notícia i assumpte d’editorial hauria de ser motiu de sorpresa perquè en una democràcia plena les decisions judicials raonables són un fet habitual i no insòlit com aquesta. En canvi, a l’Estat espanyol no abunden els jutges disposats a donar curs a una causa que s’entortolliga amb secrets oficials, documents classificats i l’opacitat d’uns serveis secrets sempre associats amb una determinada i esbiaixada concepció de l’Estat que no s’inspira precisament en els valors democràtics. Paz Esteban va ser el fusible que el govern PSOE-Podem va fer saltar quan el cas Pegasus va escalar de nivell en descobrir-se que els espiats no eren només ‘perillosos’ independentistes, sinó el mateix president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa Margarita Robles. Paz Esteban declararà com a investigada i, per tant, sense l’obligació de dir la veritat que tindria en el cas de ser citada com a testimoni. També és de gran rellevància la petició del jutge que el govern desclassifiqui determinats documents per saber qui va donar l’ordre d’espiar i per què, un aspecte que Esteban va mantenir al costat fosc quan va explicar al Congrés que l’ordre provenia del Tribunal Suprem, sense concretar. La desclassificació fins i tot li podria convenir, al PSOE. Per carregar les culpes al PP, perquè li pot anar bé pensant en la investidura i per justificar que ha de reformar la part dels serveis secrets que s’escapa del control institucional.

El recorregut judicial ha començat però és segur és que toparà amb totes les dificultats imaginables, tant per part d’Israel –el fabricant de Pegasus ha estat un frontó fins ara– com en els propis serveis secrets de l’Estat i a mesura que vagi arribant a les més altes instàncies judicials espanyoles. De moment, cal aprofitar la via oberta per Aragonès –i Diana Riba i Josep Maria Jové en un altre jutjat– per desemmascarar una acció prospectiva més de la causa general contra l’independentisme.