A la tres
Senat unilateral
“L’acord de claredat té poc recorregut. Els partits i el president saben que les garrofes ens les juguem ara amb l’amnistia i la investidura, i per això ja s’enfanga, si cal, al Senat
La proposta de referèndum del Consell Acadèmic per a l’acord de claredat és tan “possible, viable, i legal”, com va definir-la el president Aragonès, com improbable i d’escàs recorregut. Només cal veure l’esquifit ressò i el poc entusiasme amb què va ser rebut per la classe política –inclosa la cúpula ERC–, més preocupada per la repercussió interna del conflicte del Pròxim Orient o la investidura. No li calia, al president, gairebé l’informe, perquè la seva proposta “escocesa” per al referèndum ja era anterior al mateix dictamen, i encaixa parcialment en la primera de les fins a cinc opcions dels experts. L’estudi encarregat sobre la viabilitat jurídica hauria de tenir en compte l’especificitat jurídica de l’Estat, capaç de definir l’ 1-O com una sedició, precisament per exercir l’escarment i que no es gosi a repetir. Tampoc el govern no té ni majoria al Parlament, ni suport de cap partit per debatre-ho a la taula catalana, ni taula de diàleg amb l’Estat on parlar-ne. La proposta sembla inoportuna, però forma part de l’intent d’ERC de recuperar protagonisme en l’independentisme, vist que no ha avançat gens en sobirania durant la legislatura, i que les garrofes ens les juguem ara en la negociació de l’amnistia i la investidura, i que el cove, amb peix o sense, el duu Junts a la mà.
No se li pot negar insistència, al president, que respon incansablement a les manifestacions, declaracions i atacs de la dreta espanyola cada setmana. Demà ho farà des del Senat, saltant-se l’estratègia dels presidents autonòmics del PSOE i del lehendakari Urkullu de no caure en la provocació del PP. Potser per recuperar lideratge intern, potser perquè ja es veu a venir que serà a les institucions estatals allà on miraran d’aturar un acord de legislatura i per a l’amnistia que donen per fet abans que es produeixi. L’aprovació ahir de la segona moció en contra al mateix Senat persegueix ja torpedinar una entesa, abans que salpi. Des de l’aprovació del 155 que el Senat no tenia protagonisme, sempre al servei de la mateixa idea.
