A la tres
Torna la por
Les informacions sobre atemptats, de moment individuals, i amb el segell del terrorisme islàmic tornen a l’actualitat. Altre cop. Bona part del països europeus, els que han patit algun atac i els que no, reconsideren el nivell de protecció que havia funcionat fins ara i que començava a relaxar-se i imposen noves mesures, més restrictives, amb l’argument indiscutible de la seguretat nacional. És un escenari conegut, malauradament, però no per això deixa de mostrar la cara més amarga d’una por que semblava adormida, però que tan sols esperava el moment per tornar a fer-se palpable. L’any 2017, la resposta arreu del país als atemptats de la Rambla i de Cambrils va ser instal·lar en passejos i avingudes molt transitades enormes blocs de ciment per evitar que els vehicles hi poguessin accedir i atropellar els vianants. Aquella resposta, potser més emotiva que no efectiva, s’ha mantingut fins fa ben poc, malgrat que el nivell d’alerta antiterrorista a l’Estat no baixa del 4 –el segon més alt– des del 2015, quan hi va haver els assassinats de ciutadans de França, Kuwait, Tunísia i Somàlia. A prop de casa, els blocs de pedra fa poc que es van substituir per jardineres on es van plantar flors. El missatge era clar: l’amenaça havia estat superada. Ara, les hostilitats al Pròxim Orient, en plena efervescència, ens retornen imatges ja vistes i moments ja viscuts amb escenes de terror; la policia i l’exèrcit ocupant els carrers i l’enfrontament entre faccions d’un o un altre bàndol. I aquella por somorta es torna a retroalimentar, ve per la desconfiança o el recel cap al veí migrat i accentua la distància amb aquell que ens és diferent. Perquè aquesta por no atén a raons objectives, sinó a les emocions més profundes que es gesten a l’estómac i no pas en el cap. L’amenaça real de nous atacs terroristes a qualsevol lloc d’Europa contra la població civil reobre la capsa de Pandora on ara fins i tot costa trobar l’esperança que el conflicte tingui solució. Torna la por, sí, i no dona treva.