Menyspreu a la vida i a les llibertats

El retard amb què s’ha abordat la necessitat d’habilitar un corredor humanitari a Gaza i el comptagotes que s’ha decidit aplicar a l’entrada dels primers camions, demostren un innegable menyspreu cap a les víctimes col·laterals del conflicte a l’Orient Mitjà. En aquest sentit, el president dels Estats Units, Joe Biden, així com el primer ministre britànic, Rishi Sunak, i el canceller alemany, Olaf Scholz, que s’ha afanyat a viatjar a Tel-Aviv a donar suport i escalf al seu homòleg Benjamin Netanyahu, ho han deixat ben clar: els civils de Gaza no són la seva prioritat. Que el primer comboi habilitat estigui compost per només vint camions o que el president dels EUA hagi anunciat una ridícula xifra de cent milions de dòlars per a la població palestina, només pot significar dues coses: que els dirigents de les potències tenen una visió distorsionada de la crisi humanitària desfermada pels bombardejos del govern israelià o que no donen el mateix valor a les baixes innocents. N’hi ha prou comparant la celeritat amb què es va desplegar el primer portaavions dels EUA a la regió amb la suposada dificultat que ha representat la reconstrucció del pas de Rafah bombardejat per Israel, quan tots sabem que els exèrcits moderns estan equipats amb ponts portàtils que es poden muntar en poques hores i que suporten el pes dels tancs. En els propers dies veurem com es desenvolupa l’arribada d’aigua, aliments i medicines als civils atrapats a la Franja de Gaza i, sobretot, com es compatibilitza aquest desplegament amb els atacs militars, que fins ara han demostrat total impunitat i crueltat a l’hora de bombardejar hospitals, escoles i centres religiosos. El que ja hem vist és la facilitat amb què alguns governs europeus han aprofitat la situació per restringir drets civils, una temptació que ja sembla inevitablement associada a l’era de la globalització. Cada nova guerra suposa un pas enrere, recordem si no la invasió de l’Iraq per part dels Estats Units, que va desfermar incomptables i massives manifestacions de repulsa arreu del món. Ara, en canvi, governs com el francès o l’alemany, de suposades democràcies consolidades, gosen impedir manifestacions propalestines. I tothom encongint les espatlles.