Cansats que els aturi la policia

Topo amb un impactant control policial en una estació de metro. Faig veure que espero algú per restar al lloc i observar el dispositiu durant una estona. Agents de la Guàrdia Urbana, dels Mossos d’Esquadra i de la Policía Nacional comencen a encadenar retencions de persones, sense donar-se ni un respir. L’operació l’anomenen control preventiu de documentació. O així és com es justifiquen davant les persones elegides, a ulls de tothom. Si hi són tots tres cossos, interpreto que també, o més aviat sobretot, busquen persones que tenen comptes pendents amb la justícia. Durant l’estona que m’hi espero, es repeteix el patró: tots els retinguts són homes i immigrants, de nacionalitats diverses. La tria es fa, una vegada més, segons el perfil ètnic. Deu ser que els de nacionalitat espanyola no en tenen, de comptes amb la justícia. Els demanen la documentació i els escorcollen. Un agent treu fins i tot un mocador usat de la butxaca d’un senyor sud-americà. L’escena és denigrant. La resta d’usuaris no paren atenció en el que troben quan arriben al metro. Les identificacions a la població estrangera estan tan normalitzades que els nascuts aquí saben perfectament que l’operació policial no els afecta. Ni tan sols paren algun espanyol de tant en tant per dissimular el tarannà de l’actuació. Tots els agents s’adrecen en castellà a les persones que aturen. Una forma més de recordar-los que no són d’aquí o que no són com els d’aquí, com els que no intercepten. Alguns deuen estar cansats que els pari la policia simplement per la seva aparença. Però no volen problemes, s’ho empassen i minuts després continuen amb la seva rutina. Saben que probablement serà qüestió de dies que es tornin a veure en una situació idèntica.