opinió
LLUÍS FALGÀS
Octubre: el mes de l’espera
Els octubres a Catalunya solen passar a la història. Es viuen amb intensitat i n’hi ha exemples notables. Entre molts de destacats, Josep Tarradellas va tornar de l’exili a la plaça de Sant Jaume el 23 d’octubre del 1977, entonant el “Ja soc aquí”. Un altre: Carles Puigdemont va declarar la Independència –suspesa per dialogar– des del Parlament el 10 d’octubre del 2017, després d’un mogut i conflictiu referèndum, també a l’octubre. És un mes escalfat políticament i enguany més que mai per Israel i Palestina. L’octubre actual està esdevenint el mes de l’espera. Esperant una investidura, que plogui, una solució per a Rodalies, els pressupostos per a l’any vinent, una amnistia, i fins i tot esperant que les institucions europees reconeguin que el català és un idioma viu que, com diu l’argumentari que el govern ha enviat als 27 estats membres, té prop de 10 milions de parlants. Això la situa en la franja mitjana de les llengües europees, entre les quals hi ha el grec, el suec i el danès. Es pot estudiar català en 150 universitats d’arreu del món, des de fa uns dies es pot parlar català a les corts espanyoles, hi ha institucions que vetllen pel seu ús, com l’Institut d’Estudis Catalans o l’Acadèmia de la Llengua. És una llengua estandarditzada i disposa de recursos normatius com diccionaris, etcètera. Tot molt bonic i molt interessant. Però restem esperant que la llengua catalana sigui un fet a Europa.
Avui, dimarts, està previst que el Consell Europeu d’Afers Generals torni a deliberar sobre la inclusió del català, l’euskera i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea. No es preveu una votació definitiva, tot i que hi ha un bri d’esperança després de la discreta tanda de converses del govern espanyol amb els països que són més reticents a escoltar la llengua de Pompeu Fabra a les seus europees. Probablement aquest octubre passarà sense pena ni glòria. Sense investidura, sense amnistia, sense català a Europa. Esperem i siguem optimistes, que tot plegat no sigui només que ens han posat el caramel a la boca...