Xarrup de ratafia
La llegenda simbolitza un acord de pau territorial i ens recorda que l’entesa amb diàleg és possible
La gent ratafiaire de Catalunya i de més enllà, aquests dies i fins al 3 de novembre, està presentant la seva elaboració al 42è Concurs de Ratafies Catalanes Casolanes de Santa Coloma de Farners. Un jurat d’experts assaborirà, valorarà i certificarà quina és la millor ratafia d’aquest 2023. El veredicte final de la que ha resultat guanyadora es comunicarà en el transcurs del sopar popular del divendres 10 de novembre. La confraria acaba de presentar el programa de la festa. Any rere any, aquesta celebració se supera. Es planifiquen actes i activitats d’allò més variades i engrescadores: hi trobem conferències, visites guiades, espais de jocs, parades amb productes elaborats amb el licor, concerts, balls, degustació de diferents classes d’aquest beuratge. Aquesta edició també ofereix tot d’exposicions. La de la Casa de la Paraula, sobre NoMat, reflecteix la lluita efectiva i constant per la conservació del territori i a favor d’un nou model energètic. En el programa no hi falta un bonic cartell anunciador: el seu disseny és un merescut homenatge al confrare Lluís Bayés, que fou col·laborador entusiasta i un gran apassionat de l’univers de la ratafia. L’origen d’aquesta beguda és incert. Optem per la llegenda que explica que hi havia un gran conflicte sobre la limitació territorial entre els bisbes de Girona, Vic i Barcelona. Es van reunir dalt del coll de Sant Marçal, cruïlla de territoris i punt de pas cap a les parts més altes del Montseny com Matagalls i les Agudes. Asseguts a l’entorn d’una taula discutien i no es posaven d’acord, cadascú volia el bonic paratge dins de la seva diòcesi. Durant la trobada un pagès els anava servint una poció alcohòlica dolça que havia elaborat a base d’aiguardent, nou verda i tot d’herbes remeieres de la contrada com romaní, farigola, malva. De xarrup en xarrup cada vegada la discussió era més conciliadora, fins que varen arribar a una solució. Eufòrics van exclamar “Rata fiat”, “pacte tancat”. A partir d’aquell moment van batejar aquell licor amb el nom de ratafia. La llegenda simbolitza un acord de pau territorial i ens recorda que l’entesa amb diàleg és possible. Els mandataris actuals haurien de fer un gran xarrup de ratafia per arribar, com en el relat, a la tan necessària concòrdia i convivència pacífica en el món.
