Acord programàtic, incertesa política
La classe treballadora està tan acostumada als incompliments governamentals pel que fa als drets socials i laborals, que és normal que l’acord programàtic anunciat entre el PSOE i Sumar provoqui poc entusiasme. D’entrada, ja és important que, més enllà d’una declaració d’intencions, es tracti precisament d’un programa de govern, perquè això mateix permet elevar el nivell d’exigència de cares a la seva implementació, en cas que efectivament Pedro Sánchez sigui investit. És clar que caldrà veure si les mesures anunciades encaixen bé en les negociacions amb els partits de Catalunya i del País Basc, especialment aquells que no combreguen amb un full de ruta d’extrema esquerra. Escurçar la jornada laboral sense abaixar els salaris, dificultar els acomiadaments laborals, contenir l’augment del preu de lloguer de l’habitatge i mantenir els impostos a la banca i a les grans empreses energètiques és una picada d’ullet a l’electorat afí al PSOE i a Sumar, però es tracta d’un paquet ambiciós que necessitarà un imprescindible i costós acompanyament pressupostari. Per això cal que l’anunci es detalli i que els signants el facin del tot creïble concretant quan i com el pensen dur a terme si finalment aconsegueixen reeditar la coalició.
L’avenç en els drets socials i laborals sempre és una bona notícia, però el context actual no permet cap alegria, amb els preus desbocats, els lloguers prohibitius, les hipoteques pels núvols i els salaris per terra. Alhora és evident que seria del tot necessària la complicitat de la patronal per aplicar-les, aquestes mesures, encara que un marc legislatiu adequat permetria exercir una pressió més forta per implicar-hi els empresaris. Els compromisos polítics només es poden valorar en tota la magnitud quan es fan realitat i arriba l’hora de comparar la teoria amb la pràctica, el compromís amb el fum. A favor seu, els dos partits que han subscrit l’entesa hi tenen acords significatius com ara la retirada de la reforma laboral del PP o l’augment del salari mínim interprofessional. Però el nivell de càstig econòmic que suporta la classe treballadora els obliga a ser ambiciosos fins al final.