L’avís dels argentins
La primera volta de les eleccions presidencials a l’Argentina ha frenat momentàniament i quasi ‘in extremis’ una restauració institucional de la ultradreta quatre dècades després del final de la dictadura militar. L’amenaça persisteix, perquè Javier Milei, el candidat ultra, té una segona oportunitat d’aquí a 25 dies, en què aspira a sumar al 30% dels vots obtinguts una part important de l’electorat de la dreta tradicional, que ara ha quedat fora de la cursa. I, més enllà de l’amenaça, hi ha el toc d’atenció de la societat argentina als partits del sistema que han governat el país les últimes dècades conduint-lo a una crisi econòmica crònica, que condemna 4 de cada 10 argentins a la pobresa, i a una decadència i falta d’expectatives molt preocupant per a la població en general. Tant com perquè gairebé una tercera part dels electors estiguin apostant per la versió argentina del trumpisme o el bolsonarisme, és a dir, un candidat antisistema, que fa servir el populisme per camuflar la ideologia d’ultradreta, i que defensa aniquilar la casta política, empresària i sindical, dolaritzar l’economia, donar llibertat per portar armes o legalitzar la venda d’òrgans, a banda de ser un negacionista del canvi climàtic i de la dictadura o llançar missatges misògins.
No és pas una anècdota. Javier Milei, un economista que ha fet fortuna personal, ha sabut connectar amb una societat molt decebuda amb la seva situació i la falta de perspectives i amb una gran predisposició al canvi i a solucions alternatives a les dels partits del sistema. Això li va permetre erigir-se en el candidat més votat en les primàries de tots els partits i en el gran favorit en la cursa per arribar a la Casa Rosada, al poder. Només les pors que aixeca un candidat nouvingut a la política, que proposa dinamitar tot el sistema i que nega l’horror dels set anys de dictadura militar han aconseguit posar fre a la seva escalada, tot i els problemes econòmics, els desitjos de canvi i el fet que el sorprenent guanyador de la primera volta, el peronista Sergio Massa, sigui justament l’últim ministre d’Economia. L’avís està donat i cal esperar que sigui escoltat, no només de cara a la segona volta del 19 de novembre, sinó també més enllà.