Pedra sobre pedra

Si Jesucrist tornés a néixer, probablement el tornarien a matar i no per voluntat de Déu, sinó dels homes. Si no ho fessin els jueus, ho farien els musulmans o els mateixos cristians, perquè el fanatisme religiós no té fronteres de cap mena, compta les seves víctimes per desenes de milions i poso la mà al foc que cap déu es va personar a les clavegueres dels humans per violar, torturar i matar infidels. El que sí que hi era, i ara hi tornaria a ser, és un Ponç Pilat disposat a rentar-se les mans, no pas per higiene, sinó per treure’n poder, avantatge geopolític, control dels recursos o senzillament per folrar-se venent armes o marxandatge. Perquè, per molt que toqui els nassos reconèixer-ho, aquest és el món xiripitiflàutic que tenim i és el que deixarem als nostres descendents, sempre que quedi planeta habitable que el suporti.

I no soc jo qui té un mal dia –per si ho estaven pensant–, sinó els palestins que viuen i moren sota els míssils israelians pels segles dels segles; també els israelians segrestats per Hamàs o els familiars dels assassinats brutalment fa tres setmanes; els ucraïnesos envestits per Putin, o els armenis obligats a fugir de l’Alt Karabakh. Els psicòpates no tenen bandera, ni escrúpols, n’hi ha a banda i banda i tan dolorosa és una víctima israeliana com una de palestina per molt que alguns es pensin el contrari. La víctima és víctima, el genocidi és genocidi, el crim de guerra és crim de guerra i la neteja ètnica és neteja ètnica, sense pal·liatius, ni justificacions, ni raons morals. I la venjança és venjança, no pas autodefensa. Perquè aquesta és una altra herència enverinada d’aquest món nostre, tan avançat, tecnològic i futurista. Ens continuem matant sense pietat com fa segles i mil·lennis, però també seguim mentint a l’engròs i sense vergonya per situar-nos al costat correcte de la història. Manipulació, propaganda, fake..., comunicat oficial, interlocutòria, Constitució..., no importa el nom, no se’n salva cap suport, això sí, en digital va més ràpid i arriba a més gent que mai.

Costa imaginar amb quina cara entregarem aquest llegat als nostres fills i nets. Deixarem pedra sobre pedra?