Mòbils a les aules?

El debat públic entre la prohibició o la regulació del mòbil a les aules és un dels grans debats públics que ha marcat aquest primer trimestre del curs 23/24. De fet, la mateixa conselleria d’Educació ha plantejat un procés participatiu per conèixer el posicionament dels centres educatius i poder així prendre decisions. Amb tot, però, ja hi ha molts centres a Catalunya que ja han afrontat el tema i n’han regulat l’ús, adaptant-se als diferents moments i necessitats. No podem oblidar que com vivim, com ens relacionem, com ens entretenim i fins i tot com lliguem s’ha vist alterat per les xarxes socials. Però també com treballem i també com aprenem. La socialització de la nostra mainada està totalment mediatitzada per aquesta realitat. Tiktok, Whatsapp i Instagram són aplicacions que estan ocupant la vida quotidiana dels nostres fills i filles i estan dibuixant noves realitats.

L’impacte de les TIC i del que anomenen les “pantalles” és evident i per això és clau ser conscients dels seus riscos. En aquest sentit, formar-se en competències digitals serà clau per moure’s en aquesta realitat. Però no només la capacitació de la mainada, sinó que cal sobretot educar pares i mares perquè hi hagi un acompanyament per part dels adults. De fet aquests adults de referència seran clau per aconseguir educar des de ben menuts els nostres infants en l’ús responsable de les pantalles . Només així es podrà construir una relació d’ús de les pantalles equilibrada i enriquidora.

És imprescindible treballar amb una mirada preventiva per evitar riscos d’un mal ús per evitar addicions, situacions de ciberassetjament, violència sexual, difusió de continguts íntims i sexuals....i no tan sols això, sinó que l’impacte de les xarxes, cada cop més estudiat, està lligat amb malestar, frustració, ansietat, trastorns del son... i fins i tot pensaments suïcides. La trampa de la idealització, de la possibilitat de crear un imaginari sobre nosaltres que ens ofereixen les xarxes socials i a través de les quals ens mostrem al mon, evidencia un altre gran debat: la confrontació i el desajust entre la nostra identitat digital i la nostra identitat real, qui som i qui mostrem que som a les xarxes.

El tema requereix una anàlisi molt profunda que al meu entendre s’escapa de la dicotomia entre mòbil sí o mòbil no. Perquè tot i que la prohibició ens pot semblar la solució més rapida i fàcil, prohibir el telèfon no resol el problema. De fet, les estratègies efectives demanen accions que ens ajudin a fer un ús crític de les xarxes i les pantalles, oferir eines pedagògiques, conèixer-ne les conseqüències i, per exemple, potenciar l’alfabetització digital de les persones adultes (sobretot pares i mares ) perquè l’escletxa que hi ha entre generacions és abismal. I cal que els acompanyem sobretot sent models d’ús i alhora establint unes regles sensates per al seu ús, que són elements que protegeixen del mal ús de les xarxes i les pantalles.

Avui en dia tot això forma part de la gestió educativa de les famílies, que conjuntament amb els centres educatius i la mateixa societat ens trobem fent front al que és un dels reptes més grans, perquè encara desconeixem les derivades de l’ús de tot això, tot i que alguns estudis ens aporten conclusions molts preocupants (sobretot en relació a la salut mental). I mentrestant la nostra infància i el jovent continuen viatjant per la virtualitat, amb una gran indefensió. Codis per a regular-ne l’ús, espais de desconnexió lliures de mòbils, temps d’ús... són exemples de com els centres educatius gestionen i regulen l’ús del telèfon.

L’opció òptima, al meu entendre és acompanyar i construir pactes que puguin traduir-se en normes que generin aprenentatge. Perquè al final vivim també en un món digitalitzat, i per tant per molt que es prohibeixi el telèfon mòbil als instituts quan surtin del centre l’utilitzaran. Per tant l’opció més encertada és oferir eines i construir persones amb criteri que puguin ser coneixedores dels riscos, però també dels elements protectors de l’ús del mòbil, les pantalles i les xarxes socials.