Max Cahner

Fa poc, Lluís Simon va fer a El Punt Avui una bona evocació de Max Cahner. Tanmateix li va sortir excessivament política, i en Max era també un erudit, que ens va deixar, com a mínim, una obra extraordinàriament important: Literatura de la revolució i la contrarevolució: (1789-1849), cinc volums –en realitat sis– que començaren a aparèixer el 1998, i que foren enllestits amb la col·laboració de Joan Tres, ja que havien començat ja els efectes de la seva malaltia degenerativa irreversible. És un recull enorme de poesia política en català anterior a la Renaixença, que ell trobà a romanços, premsa, fulls volanders, etc. i que demostraven la vitalitat d’aquesta mena de literatura popular. Era tal l’impacte d’aquell corpus que quan aparegué, en Joaquim Molas em digué: “D’on deu haver tret en Max tot aquest material? Jo l’he estat buscant durant anys i no l’he trobat.” Vaig dir a en Max el comentari d’en Molas, i ell em contestà amb un deix d’ironia –que també en tenia–: “És que en Molas sol enviar els seus alumnes a fer aquest tipus de recerques, i jo, en canvi, ho he buscat personalment.”