Tots Sands

Un poble té el dret de manar indefinidament sobre un altre? És el gran problema moral que planteja perpetuar el sistema colonial. Ralph Bunche, membre del Departament d’Estat dels Estats Units, afroamericà i acadèmic de prestigi, s’ho preguntava, i es responia que no l’any 1945, just quan participava en les negociacions sobre la Carta que havia de fundar l’ONU, i que suposaria l’inici del procés formal de descolonització. Tot i el pas del temps, els tics colonials de molts estats que han sigut potència s’estenen encara en les seves maneres de fer. Com passa amb el reconeixement al dret a l’autodeterminació. Tot plegat ve a tomb de L’última colònia, el nou llibre de l’advocat Philippe Sands, autor de la celebrada Calle Este/Oeste sobre Lviv. Ara ens descobreix una història poc coneguda, la de l’arxipèlag de Chagos i la dels seus 2.000 habitants, com la Liseby Elysé, embarassada de quatre mesos, que els anys seixanta van veure com primer els separaven de Maurici, i després ja com a territori britànic de l’oceà Índic i en una cessió als EUA, van ser deportats. Per què va passar si la Convenció de Ginebra del 1949 prohibia explícitament el “trasllat forçat” d’individus o grups o bé la seva deportació a un altre territori? Aquelles illes, un lloc estratègic de l’Índic entre Indonèsia i Madagascar, van acabar sent la base militar més gran fora dels EUA, Diego Garcia o Camp Justice, que de deportar els seus habitants va passar a rebre Bob Hope i una colla d’artistes i belleses americanes per animar la tropa, i anys més tard, el 2001, va servir per deixar-hi detinguts dels atemptats de l’11-S, o com a base dels bombarders per la guerra de l’Iraq. Philippe Sands que com a advocat ha intervingut al Tribunal Penal Internacional de l’Haia, en casos com els de Pinochet, la guerra de l’antiga Iugoslàvia, el genocidi de Ruanda, la invasió de l’Iraq, Guantánamo, també ho ha fet en el de la població de Chagos. Són les vergonyes del passat, la història d’una població autòctona arrencada de la seva terra, enganyada una vegada i una altra? És el passat continu el que vivim?