Si és flexible, cedeix sense trencar-se

Els cables i els tubs han de ser flexibles. Si són així, s’instal·len amb facilitat. Certs elements de les estructures han de ser flexibles. Si és així, els edificis resisteixen millor els terratrèmols sense esfondrar-se. Els dirigents de la societat han de ser flexibles, ja que la flexibilitat implica llibertat. Quan això passa, els conflictes dins del grup i entre grups apareixen però no exploten. I, relacionant la flexibilitat amb la guerra de l’Orient Mitjà, ja abans de Crist, al territori en disputa vivien i convivien “àrabs i jueus”. Quan tots dos grups eren flexibles, es convivia. Quan la tensió entre tots dos grups augmentava, sovint els dirigents tornaven a ser flexibles, és a dir entraven en un període de reflexió i diàleg. El conflicte entre els dos pobles esmentats ha tingut èpoques de gran flexibilitat, punts importants d’inflexió, com la proposta de l’ONU de creació de dos estats el 1947. Moments en què ha imperat la flexibilitat, la reflexió i el diàleg, com els acords d’Oslo, el 1993: tots dos contendents es reconeixien i s’establien terminis per crear un estat per als palestins. I el moment actual, amb els bàndols enfrontats governats pels rígids, els durs.