De la DUI a l’amnistia
Sis anys després de l’aprovació de la DUI al Parlament i la proclamació de la República, no hi ha commemoracions, ni el govern està immers en la construcció del nou Estat, ni els milions de catalans que es van mobilitzar l’any 2017 poden celebrar la consecució d’una fita històrica per a Catalunya, sinó que s’està negociant políticament amb el govern espanyol una llei d’amnistia que serveixi per superar aquell episodi i la repressió desencadenada per l’Estat. És evident que aquella reacció, brutal i desproporcionada, va aconseguir el que pretenia, que era avortar el procés independentista, salvaguardar la unitat política d’Espanya i mantenir el control sobre la riquesa que Catalunya aporta a l’Estat. No obstant, també és un fet que el govern de la Generalitat va deixar de prémer l’accelerador que l’havia dut al moment històric de l’1-O, més lluny que mai en el conflicte de sobirania amb Espanya, perquè era conscient de la violenta reacció que l’Estat estava disposat a desplegar, però també perquè tampoc tenia les eines per aplicar la DUI.
Sis anys després, aquella DUI és fonamentalment el símbol de la culminació d’un exercici pacífic i democràtic de la sobirania per part del poble català, en contra d’un Estat espanyol, que només hi va oposar violència, coacció i repressió, exhibint les limitacions i la baixa qualitat democràtica del seu entramat polític i institucional, inclòs el seu estat de dret. És també testimoni de la voluntat ferma de Catalunya d’exercir la seva sobirania decidint el seu futur polític i de l’actitud proactiva, la mobilització i el compromís històric i exemplar dels catalans durant tot el procés. Inevitablement, però, aquella DUI també deixa clar que, per exercir aquest dret, el full de ruta no pot ser el mateix del 2017, ans al contrari. El mur a superar és el mateix, els obstacles també ho són, sabem del cert què es pot esperar d’Espanya i també que no es pot esperar del club d’estats europeu que faci la feina que Catalunya no hagi estat capaç de fer per ella mateixa. En aquest sentit, l’amnistia, més que un pas endavant, és un deure de normalització democràtica imprescindible per avançar cap a una solució acordada sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya.